dalt de la figuera

Mas Ribas, juliol 2017

Fa pocs dies, a la Fosca, amb motiu de la presentació del llibre d´un amic, ens vàrem retrobar la meitat dels 10 nets de la baba Laura. I recordàrem els estius de la nostra infantesa, als anys seixanta, quan viviem tan lliures, i alhora tan custodiats per la baba i la monumental figuera del Mas Ribas. 

La figuera més antiga de les 17 que hi havia, situada davant de l´era, ens donava just el que necessitàvem: fresca, fruita i un espai lúdic extraordinari. I la baba, una dona especialment lúcida, ens confiava a l´arbre més savi de l´entorn. 

Més tard, quan la nostra àvia ja no hi era, gaudiem del referent de la centenària figuera, sentiem que ens estimava... Fins que, en un acte bàrbar, emmarcat en una requalificació amparada pel mateix ideal, vàren arrancar-la i esquarterar-la. 

Llavors vàrem perdre tota innocència.